Local dishes

Escoles - Eastern Cape

El projecte per a la millora de diferents centres per a nens en edat pre-escolar, Sakhuhlanga, Lingelethu, Uzukolwethu, Nongeba, Zukhanye, Thembeka, Thsabo i Cambridge Center, neix fa uns anys de la mà d'un grup de dones que decideix fer quelcom pels nens que han estat abandonats, estan malalts o han patit alguna mena de violència.

L'objectiu principal es dotar als nens d'un espai digne, ampli i amb material escolar. Després reconstruir les baby rooms, on estan els nadons amb pocs mesos i la cosntrucció de lavabos.

Es porta a terme conjuntament amb l'organització local Loaves and Fishes Network, caring for a children affected by poverty, violence and AIDS (http://www.loavesandfishes.co.za/).

East London

Parc Nacional del Kruguer

.

Soweto, Johannesburg i Apartheid Museum

Nkosi sikelel’ iAfrika...

Diuen que les visites a Soweto són més nombroses que al parc nacional del Kruguer. La fem amb furgoneta amb un grup d’angleses (ja entradetes en edat) una mica massa repipis. Ens guia Shartak que hi va viure dos anys en la part dels homes quan va arribar per primera vegada a Johannesburg. Alt i gros, més negre que el carbó, de somriure intens i blanc, es mou amb seguretat repartint salutacions...

Actualment Soweto té una població d'uns 9 milions de persones dividida en diferents barris. La diversitat de construccions i status socials és més evident que en altres townships. De cases originals en queden poques, anomenades caixes de mistos, "match boxes" on hi vivia més d’una família.

Existeix una nova zona, la més degradada, a prop de la carretera, on la gent espera per rebre una casa dins de Soweto. Aquí les construccions no superen els 4 m2, cartró, fusta o xapa. Mentre a pocs metres, una de les grans contradiccions, diferents cases buides, construïdes en els darrers anys esperen ser omplertes...es demana un lloguer que ningú pot pagar.

Es plena de memorials i punts que recorden les víctimes de la lluita contra l’apartheid. En un sol carrer, Vilakazi Street, van viure dos premis nobels , Mandela o Madiba com li diuen aquí i Desmond Tutu. Un altre personatge important i que a mi em fascina és l’estudiant Bantu Stephen Biko, si no l’heu vista mireu la peli.

El juny de 1976 Soweto es va fer famós internacionalment per la despietada matança d’un grup d’estudiants...NEVER, NEVER AGAIN.

...no deixo de ser un lanie: home blanc.

Stephen Biko

Apartheid Museum

Excel·lent. et remou per dins.

Johannesburg...

Ballant amb girafes

Després de la segona jornada a l’escola, marxem a un parc natural molt proper a Pretòria. Lloguem unes bicis i a riure. Quin desastre, estan totes atrotinades i hem de canviar–ne dues només sortir.

“No helmet no ride”

Un safari a mida, en bici, travessant camins de pedra, mirant a esquerra i dreta per tal de trobar un dels molts animals que diuen hi ha en aquest parc. Passa una hora i a part d’ocells, colònies de formigues i moltes caques, res de res...umm, però les zebres, girafes i impales son prou grans no? No s’haurien de veure?...

Un parell d’hores després veiem els primers grups d’ocells, en suahili ??? no recordo el nom!!!!, tenen plomatge negre ple de punts blancs dibuixant infinitat de formes. Més enllà, un grup de tres impales menjant, ens miren...

El parc però tanca a les 7 i no volem renunciar a veure com a mínim una girafa. Fem una ruta a peu, el temps passa i aquí no hi ha ningú!!!! Psssst!!! Allà, allà.....per fiiiiiiiiiiiii!!!!, hem donat amb un grup d’unes 6 girafes que mengen entre els arbres. Es posen alerta i ens observen.

Surten al camí i sembla que saludin la posta de sol...establim una relació de no agressió mútua, elles mengen i nosaltres les observem emocionats...enormes...