Soweto, Johannesburg i Apartheid Museum

Nkosi sikelel’ iAfrika...

Diuen que les visites a Soweto són més nombroses que al parc nacional del Kruguer. La fem amb furgoneta amb un grup d’angleses (ja entradetes en edat) una mica massa repipis. Ens guia Shartak que hi va viure dos anys en la part dels homes quan va arribar per primera vegada a Johannesburg. Alt i gros, més negre que el carbó, de somriure intens i blanc, es mou amb seguretat repartint salutacions...

Actualment Soweto té una població d'uns 9 milions de persones dividida en diferents barris. La diversitat de construccions i status socials és més evident que en altres townships. De cases originals en queden poques, anomenades caixes de mistos, "match boxes" on hi vivia més d’una família.

Existeix una nova zona, la més degradada, a prop de la carretera, on la gent espera per rebre una casa dins de Soweto. Aquí les construccions no superen els 4 m2, cartró, fusta o xapa. Mentre a pocs metres, una de les grans contradiccions, diferents cases buides, construïdes en els darrers anys esperen ser omplertes...es demana un lloguer que ningú pot pagar.

Es plena de memorials i punts que recorden les víctimes de la lluita contra l’apartheid. En un sol carrer, Vilakazi Street, van viure dos premis nobels , Mandela o Madiba com li diuen aquí i Desmond Tutu. Un altre personatge important i que a mi em fascina és l’estudiant Bantu Stephen Biko, si no l’heu vista mireu la peli.

El juny de 1976 Soweto es va fer famós internacionalment per la despietada matança d’un grup d’estudiants...NEVER, NEVER AGAIN.

...no deixo de ser un lanie: home blanc.

Stephen Biko

Apartheid Museum

Excel·lent. et remou per dins.

Johannesburg...