Després de la segona jornada a l’escola, marxem a un parc natural molt proper a Pretòria. Lloguem unes bicis i a riure. Quin desastre, estan totes atrotinades i hem de canviar–ne dues només sortir.
“No helmet no ride”
Un safari a mida, en bici, travessant camins de pedra, mirant a esquerra i dreta per tal de trobar un dels molts animals que diuen hi ha en aquest parc. Passa una hora i a part d’ocells, colònies de formigues i moltes caques, res de res...umm, però les zebres, girafes i impales son prou grans no? No s’haurien de veure?...
Un parell d’hores després veiem els primers grups d’ocells, en suahili ??? no recordo el nom!!!!, tenen plomatge negre ple de punts blancs dibuixant infinitat de formes. Més enllà, un grup de tres impales menjant, ens miren...
El parc però tanca a les 7 i no volem renunciar a veure com a mínim una girafa. Fem una ruta a peu, el temps passa i aquí no hi ha ningú!!!! Psssst!!! Allà, allà.....per fiiiiiiiiiiiii!!!!, hem donat amb un grup d’unes 6 girafes que mengen entre els arbres. Es posen alerta i ens observen.
Surten al camí i sembla que saludin la posta de sol...establim una relació de no agressió mútua, elles mengen i nosaltres les observem emocionats...enormes...
1 comentario:
Estàs fet tot un poeta Deivid! Gran feina que esteu fent! Disfruta-t'ho també!
Publicar un comentario